Esta valenciana poblacio de la comarca de l´horta es troba ubicada en el marge dret del Barranc de Carraixet. Per a situar als llectors, pense es convenient donar els seus limits: pel nort es troba en els termes d´Almassera i de Meliana; a l´oest en Tavernes Blanques i Valencia; al sur en Valencia i a l´est en la mar Mediterranea Tot el terme es pla, molt fertil, dedicat pel complet a cultiu de regadius. Està dividit en huit partides: Massamarda, Masquefa, Miracle, Calvet, Desamparats, Mar, Saboya i Vera.

El barranc de Carraixet, al que el rei Jaume I, en la seua cronica, nomena Riu Sec, que tracta de la Batalla del Puig, creua tot el terme i constituix l´unica viafluvial, normalment sense el ric element. En el terme d´Alboraia, pot vore´s aigua no molta, que procedix d´ullals situats dins del mateix caixer, replegant-se en alguns llocs nomenats "clots", sent u d´ells el de la "Frexina" conegut també com el de la Capelleta, i es en l´ultim tram on es troba tot el seu llit ocupat per les aigües. Allí mirant a la mar, a la dreta, es pot vore l´ermita que fa recordatori del Miracle del Peixets. Es una zona plana en arbolat, sobreixint les palmeres i la blancor de l´ermita on la seua frontera mira al barranc, con si estiguera vigilant-lo per a que no faça trastades. Moltes per cert ha fet el Carraixet, degut als forts temporals. El seu recorregut es de 45 quilometros, i per naixer en el terme municipal de Gatova( Alt Palancia), es el desaigüe natural de la Serra Calderona podent conduir gran cabal d´aigües i per aixo provocar en les zones planes com es L´horta, greus inundacions emportant-se vides humanes en moltes ocasions i quantioses perdues económiques. D´aixo sap molt Alboraia.

Proxims en el temps, només recordar les ocorregudes en els anys 1949, 50 i 57. Tant es aixi, que el seu caixer ha segut netejat i reforçats els margens com a mida, davant les imprevisibles reaccions d´este perillós o nomenat barranc Dins del terme d´este municipi degué existir en l´epoca imperial romana, una importan vila a la que possiblement pertanyeria un bust de marbre del temps d´Adriá, que va ser trobat en el Camí de Valencia i que hui es conserva en el Museu Arqueologic Nacional de Madrit. La primera noticia d´Alboraia apareix en el "Llibre de Repartiment", que especifica: "Epicopus Osce, alqueriam de Alborayet justa Almaceram".

Es d´interes dir, que eixa alqueria no era sols una senzilla edificació. Alqueria te el seu orige arab: alqarya, i el sufix significa vila, o tot lloc poblat que no siga una plaça forta. Lo qual fa pensar com a minim era una mansio o casa senyorial rodejada d´altres que tindrien els demes servicis, com forn, moli de farina, o almacera. Com diu l´investigador Miquel Senent, u dels que mes saben d´Alboraia, el bisbe d´Osca va propondre el canvi de nom: "Albu-haya" per Albor-haya, perque albor significa blanc i relluent i aixina son el caserius de l´horta. L´arxiu parroquial, important per a coneixer els passos del poble fins eixe moment, va ser destruit en la Guerra de les Germanies. També, degut a altra guerra, la carlista, el foc de la barbarie humana, cremá els principals documents historics. El rei Jaume prengué Alboraia, llabors alqueria musulmana, quan preparava el siti a Valencia, i la cedi al bisbe d´Osca, Vidal de Canyelles, passant despres a Donya Teresa Gil i Vidaure, al permutar unes terres en el nomenat bisbe, engrossant el patrimoni de Jaume de Xerica, fill seu i del rei Jaume II. En l´any 1331 (segle XII) passá a mans de Gilabert de Sanoguera, el qual funda el senyoriu d´Alboraia, i mes avant, en el segle XV a la Corona. Durant les Germanies, la seua població va estar al costat de Joan Llorens, dirigent ideologic del moviment agermanat, que consegui armar als gremis i dirigir el moviment a altres poblacions valencianes. Escolano el qualificá en el malnom de "Oracul del poble" per les seues actituts politiques i capacitat oratorial Despres de la guerra de Succesió (segle XVII), Alboraia va estar al costat de L´Arxiduc Carles, com la majoria del poble valencia.

Originari d´Alboraia per a la majoria dels historiadors, es el valenciá Joan Batiste Basset i Ramos general maulet a les ordens de l´arxiduc Carles, que va naixer en l´any 1654. En la seua joventut fon daurador com son pare. Per tindre de commutar la pena de mort a la qual havia segut condemnat per un homicidi, va servir en Italia, estant des de 1670 al servici dels emperadors d´Austria. En l´Alemanya va estudiar matematiques obtenint el grau d´ingenier. Quan s´inicia la Guerra de Succesio participà en l´expedició aliada que des de Lisboa es dirigi a Barcelona confiant en la sublevació del seus habitants. Al seu pas per les costes valencianes va mantindre contactes en destacats austracistes per a preparar l´alçament valencià, tornant en 1705 en l´esquadra que desembarcá en Denia en el fi de convertir-la en plaça d´armes i cap del moviment austraciste. Basset, que oferia el derrocament dels drets senyorials si els camperols s´abraçaven a la causa, va atraure a gran part dels mateixos, especialment als de la Marina perque des de 1693 havien plantejat la mateixa reivindicacio. Exitosa va ser la seua labor i despres de passar per Oliva, Gandia i Alzira, adictes a la causa austracista, Valencia el va rebre en gaubança, proclamant rei a Carles III el 16 de decembre de 1705. Despres el seu treball el repatix en tres fronts: l´atracció de les classes populars, repressio de l´adversari i organisació de la defensa del Cap i Casal del Regne de Valencia. Despres de ser Virrei de Valencia, fon destituit del carrec i enviat a Alzira i despres a Xativa, que patia l´assedi de les tropes borboniques a on s´extrallimità i fon empresonat en 1706, provocant este fet l´indignació popular.

Perduda la batalla d´Almansa, l´arxiduc Carles el posá en llibertat per a que organisara la resistencia de Valencia, passant a Barcelona fins a la finalisació de la guerra en Catalunya. Es desconeis fins ara, quan va morir.

Coses del destí, eixe mateix segle que comença en guerra i nos porta la perdua dels nostres Furs en mans del rei Borbó Felip V, es vital per a Espanya, gracies en part important, a l´esforç d´un grapat de valencians que lluiten junts, cadascu des de la seua branca cientifica, junt a altres ilustrats del restant d´Espanya per a modernisar la nació, sent per lo tant punt de partida per a l´ensenyança a un nivell mes prop de com es feia en l´Europa, per aixo el sobrenom que va rebre de "Segle de l´Ilustració", sent precisament un docte valenciá, el botanic Antoni Josep Cavanilles, el que recorrent la geografia del Regne de Valencia diu referent a Alboraia en el seu treball nomenat: Observaciones sobre la historia natural del Reino de Valencia.

"Alboraia es poble respectat pel seu veïnat i ses fruits", per a continuar dient que en algun temps Almassera formà part de la mateixa parroquia, de la qual es va separar per a dir-nos:..."te mes de 500 veins, que aumenten sense parar. Han convertit estos en riques hortes el seu terme, igualment feraç i pla que les inmediacions de la capital, i arrepleguen 50 lliures de seda, 40 dotzenes de melons, por de 20 cafissos de forment, 600 de dacsa, 500 de fesols, 120 canters de vi, 11.700 arroves de pimentons, 3.300 de fruites, 220 d´hortalices, 700 d´herba, 240 de palla, 90 de canem i 3.700 de xufes.

La població en aquell temps era de 2.500 habitant, aplegant a principis del segle XX a 4.700. En la decada dels 90, està per damunt dels 14.000. Com totes les poblacions de la comarca de l´Horta i degut a la proximitat geografica de la ciutat de Valencia, ha tingut un fort desenvolupament que l´aproxima a la capital. L´industrializació ocupa un lloc important en el seu quefer diari en un 30% de la seua ocupació per sector economics, encara que el poligon 3, naixcut fa mes de 30 anys, fruit del descontrol de l´epoca i sense ajuda de ningú, es tot, menys lo que deu ser, una parcela industrial. Al costat del poble, cami de la mar, mal urbanisat, ha creixcut sense orde aprofitant-se de l´infraestructura agricola, convertint-se els camins de l´horta en perilloses i roïnes carreteres d´access al mateix, donant pena vore la brutea que per tot arreu domina al poligon, sense deixar de costat les dificultats que tenen el vehicles per a moure´s dins del recint on molts carrers no tenen ni aceres. Es el resultat del "tot val". Treball en te l´Ajuntament en el "cigró negre" del poligon 3. Passejant per Alboraia es grata la sorpresa al vore l´intent de conservació del nucli antic del poble, on es veu la llabor de restauració de les vivendes en un intent de mantindre la seua personalitat, a on envoltant al mateix, un conjunt de carrers en vivendes edificades el segle passat i principis de l´actual, donen caracter i deixen al descobert les inquietuts artistiques d´uns ciutadans d´un nivell economic alt. Els carres nets, ben allumenats, a on passejar es un goig, gaudint de la seua tranquilitat i de la bellea de les fronteres de les seues cases, donen pas a un tercer cinturó, el mes populos, modern, de carrers amples i rectes, en plaçes i jardins, en un intent d´harmonisar i fer mes digna la vida diaria dels seus habitants.

En una societat activa, Alboraia celebre les seues festes majors, en el mes de Juliol, dedicades a Sant Cristofol, on s´arrepleguen totes les demes, degut als canvis prodüits en la societat per l´industrialitzacio: la del Corpus Christi, la de Sant Roc en mes de cent anys de tradició, a l´Orxata que tant de renom li ha donat a Alboraia, a Sant Isidre Llaurador, a la Mare de Deu d´Agost i com no tambe es celebre Moros i Cristians i Bous al Carrer, tot aço, en gran quantitat d´actes ludics tradicionals i moderns per a totes les edats, que van omplint les hores de tots els dies, on les mascletaes i castells de focs d´artifici de les principals firmes valencianes son peça important, quedant lloc tambe per a recordar als majors, als quals es dedica un dia, on son afalagats, tant dins com fora de la Llar dels Jubilats, sense oblidar als que fisicament no estan presents. Com fa calor, u pot recuperar forces refrescant el cos amb la millor orxata del mon, la d´Alboraia.

I tot lo dit, envoltat per bons menjars, a on l´arros amb fesols i naps, el menjar per excelencia del llauradors valencians, pot saborejar-se gracies als alboraiers, que deixen les portes obertes a tots aquells que vullguen afergir-se a la festa. Aço pot fer-se, gracies als components de les diverser confraries que cada any intenten superar-se per a fer millor la festa, treballant tot l´any sense desmai i a la colaboració de la penya taurina l´aficio, Les Comisions falleres i Comparses de Moros i Cristians, del Consell Agrari del Gremi D´Orxaters a mes de l´Ajuntament d´Alboraia. Parlar de la gent d´Alboraia no es gens facil per la gran quantitat d´activitats que desenvolupen els seus centres culturals, com la Societat Musical, La Cooperativa Agricola i el Gremi D´Orxaters, L´Ateneu Alboraier, la Germandat de Llauradors, L´Associació de Caçadors el Centre Cultural Catolic, a les dones de les Ames de Casa Tiryus, A l´Associació contra el cancer que encapçala Concha Bauset, en forts sentiments valencians, sense deixar de costat eixe grup de dones on al cap es troba l´alboraiera Rosa Julià que tots l´anys posen l´anima i les seues delicades mans per a fer el tapis de flor que dirigix el mestre Galbis, en honor a la Mare de Deu dels Desamparats que pot vore´s en la plaça de la Verge de Valencia. En l´any 1995, Alboraia tambe va ser fruir de la bellea del tapis dedicat a Sant Cristofol, que estes dones van realizar per a les Festes Majors.

Sembla que parlar d´Alboraia i oblidar-se de la mar sería un erro imperdonable, perque esta població de l´Horta sempre a estas vivint de cara a la mar, encara que hui en dia, l´autovia de Puçol siga una barrera que li dificulta arribar a les platjes. Fins a estes en l´epoca medieval aplegaven en processo des de Valencia els cofrares portant portant a la Mare de Deu dels Desamparats per arreplegar els cossos sense vida dels mariners que la mar no volia i els espentava fins a deixar-los en l´arena de la platja. No puc oblidar-me de la platja de la Patacona on es plantaven casetes pels peixcadors i pels particulars quan aplegava la Pasqua; allí anaven les families humils per a pasar el dia i a eixe lloc me portaven els meus pares a empinar el cachirulo i menjar la "mona", mentres en el barraco cuinaven unes paelles valencianes que te chuplaves els dits.., a eixe lloc, com no, tornavem per l´estiu a pendre el bany. Alli a l´horta de Vera aplegava a acaronar les ones de la mar junt a la sequia que porta el mateix nom. Allò era la frontera entre lo urba de la platja de la Malva-rosa de Valencia i l´horta mes bonica d´estes terres valencianes: el Clot de Vera...¡Com passen els anys!. ¿Per que recordem amb nostalgia les vivencies de quant erem menuts?. Hui tot es molt distint , perque els canvis urbanistics estan transformant la zona costera d´Alboraia, aplegant este moviment fins a la partida del Miracle. L´eixemple el dona Port Saplaya, el qual seguint un model urbanistic de plena comunicacio dels seus habitants en l´aficio per la vela i la peixca, molts dels veins d´estiu no han dubtat en anar-se´n a viure tot l´any per la tranquilitat, els servicis i la vida integrada en el Mare Nostrum que ofereix aquesta urbanitzacio, però si que caldria fer, (ja que Alboraia s´ha incorporat mes tard al fenomen urbanistic relacionat amb l´oci), per mig de l´actual corporacio de les que vagen eixint en el futur, estudiar correctament les diverses alternatives i no cometre els errors i les barbaritats que per tot arreu de la costa valenciana podem vore, degut a l´especulació i l´afany d´enriquir-se rapidament dels promotors i la debilitat de les corporacions municipals.

Tambe cal reflexionar sobre la forta urbanització urbana d´Alboraia, que a poc a poc s´acosta fins al terme de Valencia i la capital a ella, resultant molt dificil per als que no son veins d´aquesta poblacio de l´Horta, saber on es troba el llimit entre dues poblacions. Les bones comunicacions a nivell urba van millorant, unint-se a lo expost, el ferrocarril metric suburba, que cada vegada comunica mes i millor les poblacions de l´horta amb Valencia ciutat, com un ent metropolita dels mes potents a nivell d´Espanya, tant a nivell humá, cultural i economic. L´Estació del Palmaret, es un bon eixemple. Llastima que no s´haja fet subterrani el traçat al passar pel terme d´Alboraia. Aixina ho pensen la majoria dels alboraiers i molts valencians perque hauria millorat el transit eliminant passos a nivell i haguera permes un millor desenvolupament d´aquesta poblacio que te els mateixos problemes que Valencia, degut a la seua proximitat geografica que pel temps, per a be o per a mal, anira reduint-se fins a quedar unides les dos com a succeit a altres poblacions com Russafa, Patraix, Benimamet i Benimaclet, on tambe podriem nomenar Mislata, que hui, no trobant-se administrativament dins de Valencia, es un barri populos que te de resoldre els seus problemes conjuntament en la gran urb. I es dit ades, de la potencia de l´area metropolitanaque te prop d´un milio i mig d´habitants, de la qual forma part Alboraia.